EL XON’S EMPURIABRAVA VENÇ A LA REGATA DE CASA

Les veteranes queden primeres i el sènior masculí és sisè a la primera regata de la lliga catalana de llaüt mediterrani que se celebra als canals

Emporda.info

Castelló d’Empúries | 15·02·23 | 07:00

Els canals d’Empuriabrava van acollir la primera regata de la lliga catalana de llaüt. | SANTI COLL

L’equip veterà femení del Xon’s Rem Empuriabrava no dona treva i el diumenge passat, en l’inici de la temporada, va tornar a vèncer. Ho va fer a la primera regata de la lliga catalana de llaüt mediterrani, en què va exercir d’amfitrió, pels canals d’Empuriabrava. Després de proclamar-se campiones de Catalunya i terceres d’Espanya la temporada passada, enguany volen seguir col·leccionant podis. A la regata (cronometrada) de 2.250 metres, les noies que entrena Màrius Duñach van ser les més ràpides d’entre tretze equips catalans, tot superant el Mataró en la lluita pel primer lloc.

Les veteranes del Xon’s va tornar a guanyar la prova. | SANTI COLL

Les veteranes del Xon’s va tornar a guanyar la prova. | SANTI COLL

El Xon’s també hi va participar amb el sènior masculí d’Aitor Torres, que va obtenir la sisena posició en el retorn a la competició quatre anys després. Aprofitant que era la prova de casa, el Xon’s hi va remar amb un altre veterà femení, d’oci, i un de veterà masculí, que va ser novè. Aquest, era el sisè cop que se celebrava la prova en aquest emplaçament, amb sortida al llac de Sant Maurici i arribada al pont del Poblat Típic.

OBRES AL PONT DE SECTOR FALCONERA

ASSUMPTE:   OBRES AL PONT DEL SECTOR FALCONERA

Com a usuari de la Marina  li  traslladem la informació d’interés  que ens ha fet arribar l’Ajuntament de Castelló d’Empúries sobre les obres del pont del sector Falconera i que us copiem a continuació:

A partir del proper dilluns 13 de febrer, s’iniciaran els treballs del pont del sector Falconera, pel que comportarà el tall al trànsit rodat de manera parcial; a partir del dilluns 20 de febrer, quedarà totalment tallat el trànsit al pont del sector Falconera, així també el pas de les embarcacions pel tram del canal.

Agrairíem la seva col·laboració per tal de comunicar els treballs que es realitzaran al pont del Sector Falconera als veïns i propietaris d’amarradors prop de la zona per tal de prendre les mesures necessàries i que creguin adients per retirar les embarcions i/o el pas de les mateixes.

ASUNTO :  OBRAS EN EL PUENTE DEL SECTOR FALCONERA

Como usuarios de la Marina les trasladamos la información de interés que nos ha hecho llegar el Ayuntamiento de Castelló de Empúries sobre las obras del puente del sector Falconera y que  copiamos a continuación:

A partir del próximo lunes 13 de febrero, se iniciarán los trabajos del puente del sector Falconera, por el que comportará el corte al tráfico rodado de manera parcial; a partir del lunes 20 de febrero, quedará totalmente cortado el tráfico al puente del sector Falconera, así también el paso de las embarcaciones por el tramo del canal.

Agradeceríamos su colaboración para comunicar los trabajos que se realizarán al puente del Sector Falconera a los vecinos y propietarios de amarraderos cerca de la zona para tomar las medidas necesarias y que crean adecuadas para retirar las embarcaciones y/o el paso de las mismas.

TRAVAUX AU PONT DU SECTEUR  FALCONERA

En tant que usagers de la Marina, nous souhaitons vous transmettre les informations d’intérêt que la Mairie de Castelló de Empuries nous a fait parvenir concernant les travaux du pont dans le secteur de Falconera, que nous reproduisons ci-dessous :

À partir du lundi 13 février, les travaux démarreront sur le pont du secteur de Falconera, ce qui entraînera une coupure partielle de la circulation routière ; à partir du lundi 20 février, la circulation sera totalement coupée au niveau du pont du secteur de Falconera, ainsi que le passage des bateaux dans le segment du canal.

Nous vous remercions pour votre coopération dans la communication des travaux qui seront effectués sur le pont du secteur de Falconera aux voisins et aux propriétaires d’amarrages proches de la zone afin qu’ils puissent prendre les mesures nécessaires et appropriées pour retirer les bateaux et/ou leur passage.

WORKS IN FALCONERA BRIDGE

As users of the Marina, we would like to transmit to you the information of interest which the Town Hall of Castelló de Empuries has sent us regarding the works on the Falconera bridge, which we reproduce below:

From Monday 13 February, work will be carried out on the bridge in the Falconera sector, which will result in a partial closure of road traffic; from Monday 20 February, traffic will be completely closed to the bridge in the Falconera sector, as well as the passage of boats in the canal area.

We would like to thank you for your cooperation in informing neighbors and owners of moorings in the neighborhood of the work being carried out on the Falconera  bridge so they may take the necessary and appropriate measures to remove the boats and/or their passage.

L’ESTAT APROVARÀ “EN MOLT POQUES SETMANES” L’ARRIBADA DE L’EÒLICA MARINA AL GOLF DE ROSES

La ministra de Transició assegura que s’estan enllestint els darrers tràmits per dur el POEM al Consell de Ministres

ACN L’Estat aprovarà “en molt poques setmanes” l’arribada de l’eòlica marina al golf de Roses – Empordà (emporda.info)

Madrid | 25·01·23 | 14:52 | Actualitzat a les 19:04

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, assegura que aprovaran “en molt poques setmanes” el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), que inclouen el golf de Roses com a zona per al desenvolupament de l’eòlica marina.

En un esmorzar al Club Espanyol d’Energia, la ministra ha dit que és qüestió de temps es porti al Consell de Ministres i que s’estan enllestint els tràmits que falten. L’aprovació és el pas que falta després que al desembre el BOE publiqués la declaració ambiental estratègica, que mantenia el golf de Roses com a espai on podran desenvolupar-se aquest tipus de projectes.

En aquests moments, hi ha sis projectes de parcs eòlics marins que aspiren a desenvolupa-se en aquesta zona.

Reis 2023

Afectacions al trànsit degudes a la Cavalcada de Reis a la VILA.Els Reis inicien el recorregut a les 19:00 hores al Pavelló Municipal. Des d’allà segueixen per Passeig de les Oques, Av. Sta. Clara, C/ del Mar, C/ St. Jordi, Plaça de la Llana, C/ Ramon Bordas, Plaça de les Monges, C/ Carbonar, fins arribar a la Plaça Mossèn Cinto Verdaguer on tindrà lloc l’arribada dels Reis a la Basílica.

Teràpia blava: fer activitats en zones de mar millora la salut i el benestar

Teràpia blava: fer activitats en zones de mar millora la salut i el benestar (ccma.cat)

Diversos estudis fets a Catalunya i en altres països mostren els beneficis de nedar, bussejar, practicar la vela o el caiac o simplement caminar a la vora del mar.

Estar en contacte amb zones marines o altres espais exteriors amb presència d’aigua pot millorar la salut mental, sobretot en persones que prenen medicació per malalties mentals cròniques.

Aquesta és una de les conclusions del primer estudi científic plantejat per avaluar els efectes del busseig en la salut mental. El van dur a terme Arnau Carreño i Josep Lloret, de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona (UdG), i Mireia Gascon i Cristina Vert, de l’ISGlobal, la Universitat Pompeu Fabra i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). Es va publicar l’octubre del 2020 a l’International Journal of Environmental Research and Public Health.

L’estudi es va fer al cap de Creus i zones adjacents amb 176 submarinistes i un grup control format per 70 usuaris de les platges. Els submarinistes van fer dues immersions després d’un breu curset per evitar impactes ambientals negatius, sobretot en gorgònies i corals, entre altres espècies.

Els qüestionaris sobre l’estat d’ànim van mostrar que tant els bussejadors com els banyistes experimentaven millores després de les activitats i que no hi havia diferències destacables entre els dos grups. Però sí que es va constatar que els efectes eren més acusats en les persones que prenien medicació per malalties mentals cròniques, que serien, per tant, les més beneficiades.

Tal com deien els investigadors, calen més recerques sobre l’impacte en la salut del contacte amb el que s’ha anomenat Espais Blaus, en anglès Blue Spaces, que es defineixen com espais exteriors, naturals o artificials, on la gent pot entrar en contacte amb l’aigua. Poden ser, doncs, zones costaneres, però també rius, llacs, basses artificials i altres llocs.


Prova amb pacients oncològics

La recerca feta al cap de Creus s’emmarca en un projecte més ampli de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la UdG. Dintre d’aquest projecte hi ha un estudi pilot descrit aquest any a la revista Atención Primaria, que a més de la UdG implica centres d’atenció primària de Roses, Castelló d’Empúries, Tossa de Mar i Montilivi/Vila-roja, l’Institut Català d’Oncologia, la Fundació Roses contra el Càncer i Oncolliga Girona. L’estudi inclou dos grups de pacients oncològics, sense malaltia activa, de Roses i Tossa.

L’objectiu era comparar l’efecte de tres intervencions –caminar per la costa, nedar i practicar esnòrquel (busseig amb tub)- amb la no intervenció. Cada participant va fer dotze sessions, quatre de cada tipus, al Parc Natural de Cap de Creus o a la costa de Tossa.

Un grup de persones passegen per un camí al costat del litoral
Caminar al costat del mar pot promoure la salut i el benestar (E-Health Recepta Blava)

El projecte va ser finançat per un ajut E-Health al Col·legi Oficial de Metges de Girona i un ajut del Fons Europeu Marítim i de la Pesca al GALP Costa Brava (Grup d’Acció Local Pesquer).

L’estudi ha avaluat, mitjançant qüestionaris epidemiològics, si aquestes activitats poden contribuir a millorar la freqüència cardíaca, la tensió arterial i la qualitat del son, i si també millora el benestar dels pacients oncològics.

Un altre fet a comprovar és si existeix un gradient de benefici positiu segons el grau de contacte amb el mar. És a dir, si l’esnòrquel, per exemple, aporta més beneficis que caminar vora el mar.

Els resultats ja han estat sotmesos a una revista científica internacional per a la seva validació per experts independents.


Promoure la Recepta Blava

A partir dels resultats obtinguts s’establirien les bases per al que s’anomena Recepta Blava, que es podria incloure en programes similars a les Receptes Verdes (Green Presciptions) que es desenvolupen a alguns països, com ara Escòcia.

L’Agència de la Natura d’Escòcia ha promogut l’anomenat Servei de Salut Natural, que aprofita el valuós patrimoni verd d’aquest país com a recurs per abordar alguns temes de salut i benestar en una població progressivament envellida i amb més gent amb problemes crònics.

Però al Regne Unit també hi ha programes de Recepta Blava, impulsats per entitats sense ànim de lucre com el Wildfowl and Wetlands Trust (WWT) o la Sea Sanctuary. I centres i grups d’investigació per estudiar els beneficis dels espais blaus per a la salut, com ara l’European Centre for Environment and Human Health de la Universitat d’Exeter.https://www.ccma.cat/324/embed/destacat-noticia/3144623/

El doctor Josep Lloret, biòleg marí i pesquer a l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG i director de la Càtedra Oceans i Salut Humana, comenta al 324.cat per què fins ara s’han fet molts menys estudis sobre salut i espais blaus que sobre salut i espais verds:

“A terra, en general, els estudis de qualsevol mena són més fàcils. A mar la logística és major, sobretot quan es treballa amb persones que han patit una malaltia, algunes de les quals no havien fet mai, per exemple, snorkel. Tot i què a les primeres sessions per algunes persones va costar una mica, es van acostumar ràpid”.

Tot i així, afegeix que “hi ha estudis efectuats al Regne Unit que, comparant els espais blaus amb els espais verds, han trobat beneficis per al benestar de les persones en general, però superiors en els espais blaus“.

Per exemple, investigadors escocesos de la Universitat Caledoniana de Glasgow van publicar l’any passat un estudi a l’International Journal of Environmental Research and Public Health on mostraven que passar temps en espais blaus disminueix el risc d’estrès, ansietat, obesitat, malaltia cardiovascular i mort prematura.

Els autors van comprovar que els efectes positius dels espais blaus són consistents amb els que diversos estudis apunten per als espais verds. Sobre aquests darrers, com dèiem, n’hi ha molts més. Un de recent, fet a Catalunya, mostra que viure a menys de 300 metres d’una zona verda redueix un 16% el risc de tenir un ictus isquèmic, el més habitual dels accidents cerebrovasculars.

Des de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la UdG s’han fet altres estudis. Un es va publicar al desembre de l’any passat als Annals of Leisure Research i hi van participar també investigadors de l’INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya) i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A partir d’entrevistes amb 24 monitors de natació que treballen al Parc Natural de Cap de Creus o al Golf de Roses, van concloure que esports aquàtics no motoritzats, com natació, submarinisme, caiac, navegació a vela o surf, milloren la salut física i mental dels que els practiquen.

Diversos estudis mostren el gran potencial de les activitats sostenibles vora el mar
Diversos estudis mostren el gran potencial de les activitats sostenibles vora l’aigua (Pexels)

Les entrevistes revelen que nedar, bussejar o practicar la vela o el caiac proporciona sentiment de llibertat, posa els practicants en contacte amb la natura i amb ells mateixos i millora la concentració, la coordinació i la respiració. “És una mena de meditació per trobar-te a tu mateix”, afirmava un dels instructors.


Fer de la costa catalana un gran Gimnàs Blau

Tots aquests estudis destaquen els beneficis del contacte amb la natura, sigui en espais blaus o verds, fins i tot espais verds artificials com els parcs urbans. Segons el doctor Lloret, “cadascú optarà d’una manera o altra per fer aquest contacte, sigui amb una simple passejada o bé fent activitats esportives a la natura i tothom ha d’utilitzar els espais blaus i verds que tingui més propers“:

“El problema és que moltes persones no utilitzen els espais blaus i quan ho fan, ho fan de manera poc saludable per a ells i el medi ambient (com passa amb les motos aquàtiques o els creuers turístics). No tot el que es fa a mar és sostenible i saludable, però sabem que el mar pot oferir diferents opcions per fer activitats sostenibles i saludables.”

A Catalunya hi ha molts espais blaus, tant a la costa com a l’interior, que es podrien aprofitar més per millorar la salut i el benestar. Lloret creu que “dins l’Estratègia Marítima de Catalunya hi ha una oportunitat per fer de la costa catalana un gran Gimnàs Blau on poder practicar activitats saludables i sostenibles”.

Recalca que tot això s’ha de fer bé, “de manera regulada si es fan dins de reserves marines”. I si bé calen més estudis, ja es poden aplicar els resultats existents “per poder valorar aquests espais blaus com actius en salut, per promoure la salut de les persones”.

Als CAP de Roses, Castelló d’Empúries i de Tossa de Mar, en col·laboració amb la Càtedra, “el metge recomana al seu pacient, quan sigui possible, la pràctica de determinades activitats en els espais blaus. Esperem que aquestes iniciatives s’estenguin a altres poblacions costaneres”, conclou.

CIENTÍFICS ALERTEN DE L’IMPACTE DE L’EÒLICA MARINA A ROSES ” QUALSEVOL ALTERACIÓ AFECTARÀ LA MEITAT DE LA COSTA CATALANA”

Científics alerten de l’impacte de l’eòlica marina a Roses: «Qualsevol alteració afectarà la meitat de la costa catalana» – Empordà (emporda.info)

En una compareixença al Parlament, afirmen que és una zona “única” i que els danys poden ser irreparables

ACN

14·09·22 | 19:36 | Actualitzat a les 19:37

  • El parc eòlic marí projectat per l’enginyeria basca tindria cinc aerogeneradors i se situaria a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus SAITEC

Científics de la Universitat de Girona (UdG), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) han alertat en una compareixença al Parlament de l’impacte que poden tenir els parcs eòlics marins projectats al golf de Roses en la biodiversitat de la zona. En el marc de la Comissió d’Acció Climàtica, el professor de l’ICM-CSIC, Josep Maria Gili, ha assegurat que es tracta d’un espai “únic” que cal preservar. “Aquí hi tenim una mica la porta essencial d’entrada perquè tot el sistema funciona (…) Qualsevol alteració que es produeixi aquí afectarà no només el golf de Roses sinó la meitat de la costa catalana”, ha afirmat. “No podem posar un altre Castor”, ha conclòs Rafael Sardá, del CEAB-CSIC.

Des del Parc Tramuntana, recorden que també hi ha científics vinculats al CSIC i la UdG que no s’oposen al desenvolupament de l’eòlica marina. En aquest sentit, recorden que el mes de març es va fer públic un manifest en el qual un centenar de científics reivindicaven el paper de l’eòlica marina per impulsar la transició energètica. Els promotors del Parc Tramuntana també apunten que el posicionament del grup de científics que ha comparegut aquest dimecres al Parlament es basa en una recopilació d’impactes potencials de l’eòlica marina en el cas que no s’apliqués cap mesura correctora. En aquest sentit, recorden l’estudi d’una consultora que assenyala que l’eòlica marina és compatible amb la biodiversitat del golf de Roses amb l’aplicació d’algunes mesures correctores oportunes

STOP MACRO PARC EÒLIC ES QUEIXA A LA UE PER LA INVITACIÓ DELS PROMOTORS DEL PARC TRAMUNTANA EN UNA CONFERÈNCIA

https://www.ccma.cat/324/stop-macro-parc-eolic-es-queixa-a-la-ue-per-la-invitacio-dels-promotors-del-parc-tramuntana-en-una-conferencia/noticia/3182877/

ACN Roses – La plataforma Stop Macro Parc Eòlic ha enviat una carta a la Unió Europea per queixar-se de la invitació dels promotors del Parc Tramuntana a l’European Sustainable Energy Week. Segons denuncia la plataforma, el consorci Blue Float i Sener han estat convidats per exposar la iniciativa del Parc Tramuntana com a model de bones pràctiques per l’acostament al territori amb reunions amb agents locals. Els membres de la plataforma han adjuntat amb la carta enviada a la UE una còpia del manifest elaborat per un grup de científics que estan en contra de la construcció d’aquest parc eòlic marí.

La carta comença presentant la plataforma com una entitat creada a principis de l’any passat amb l’objectiu de lluitar en contra de la transformació de la Costa Brava amb infraestructures com el parc eòlic que projecten al cap de Creus. Des de la plataforma recorden als responsables de les jornades de sostenibilitat que no estan en contra de les energies renovables, sinó que el seu model passa per la descentralització de producció energètica i per la creació de granges de molins en polígons industrials.

Per altra banda, la plataforma assegura que no té constància de les “més de 200 reunions amb representants dels agents de la zona”. A més, en la carta, els membres de la plataforma apunten que tot i les trobades que hagin pogut tenir, això no suposa que el territori accepti el projecte. “Han estat reunions informatives on els promotors han exposat únicament les seves intencions”.

Per altra banda, en la missiva es denuncia que els promotors de la planta d’energia renovable adjuntin un article científic, en què tots els autors tenen compromisos econòmics amb els impulsors, segons els membres de la plataforma. En aquest sentit, consideren que els autors de l’article han amagat la seva vinculació per obviar el conflicte d’interessos.

Per això creuen que amb tots aquests exemples no es pot acceptar que els promotors del Parc Tramuntana es presentin com exemple de “bones pràctiques”. A més, demanen que retirin la invitació als promotors del parc a la setmana de la europea de l’energia sostenible. En cas contrari “es donaria un missatge totalment equivocat al territori”.