Els pescadors artesanals del cap de Creus han alertat sobre la presència „inusual“ d’ofiures a la zona, una classe d’equinoderms emparentats amb les estrelles de mar, que causen „estralls“ al sector pesquer. Amb aquest avís dels pescadors, l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha aprofitat el marc de col·laboració a través dels projectes RESCAP i MITICAP per fer un seguiment de l’espècie entre els mesos d’abril i agost del 2018, amb més de 140 sortides al mar amb els pescadors. Els resultats de l’estudi revelen que la majoria són organismes „relativament joves“ i exposen que això podria indicar „l’inici d’un brot massiu de l’espècie“ que també estaria en expansió a altres punts de la costa com el Golf de Lleó.
L’any 2018, els pescadors van informar d’una abundància „inusual“ d’aquesta estrella, que capturaven accidentalment de manera cada vegada més habitual. Això interferia en la seva activitat, ja que les xarxes s’omplien d’ofiures fins al punt de dificultar notablement la feina dels pescadors. La captura accidental d’aquests organismes fa malbé les xarxes i està creant malestar a les confraries catalanes.
Davant d’aquest escenari, investigadors van fer més de 140 sortides al mar amb els pescadors, durant les quals van fer servir robots submarines per determinar l‘ecologia i estat de les poblacions de l’espècie. Fins ara, la informació que es tenia de l’espècie era molt escassa, si bé la col·laboració entre els sectors científic i pesquer ha permès ampliar-la notablement. De fet, han pogut establir per primera vegada els requisits ecològics de l’espècie al cap de Creus.
Vigilar l’evolució de l’espècie
Els detalls de la distribució i preferència d’hàbitat de l’espècie es recullen en un article de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) publicat recentment a la revista Continental Shelf Research. Les autores i autors destaquen la importància de la nova publicació en tractar-se d’una espècie emblemàtica de la Mediterrània.
„La col·laboració amb els pescadors ens ha permès adonar-nos d’aquest fenomen i investigar-lo. Sense aquest intercanvi d’informació, probablement la comunitat científica ho hauria passat per alt“, explica la coautora de l’estudi Janire Salazar.
Els resultats de l’estudi mostren una preferència de l’espècie Astrospartus mediterraneus pels substrats rocosos amb presència de gorgònies –un tipus de coralls- i pendent pronunciat. Així mateix, revelen que la majoria són organismes relativament joves, la qual cosa encaixa amb les percepcions dels pescadors i podria indicar l’inici d’un brot massiu de l’espècie, que semblaria estar també en expansió en altres punts de la costa com el Golf de Lleó, on s’han detectat increments importants per part de les confraries de Llançà, Roses i Palamós.
„Si fos així, és possible que les densitats de població que s’han anat observant segueixin augmentant i això pot convertir-se en una situació crònica, per la qual cosa és necessari fer un seguiment exhaustiu de la població per tal de no posar en perill l’activitat pesquera„, apunta en aquest sentit Andreu Santín, un altre dels autors de l’estudi.
De fet, arran de la seva publicació, diverses confraries de la costa catalana associades al projecte Life ECOREST (que continua amb la col·laboració cientifico-pesquera establerta en els projectes RESCAP i MITICAP) han expressat la seva voluntat de vigilar l’evolució de l’espècie donades les interferències que els ocasiona en la seva activitat. I és que, són moltes les hores que els pescadors dediquen a retirar les ofiures de les xarxes, que en moltes ocasions han d’acabar renovant per haver quedat malmeses a causa de la captura d’aquesta espècie.
Les veteranes queden primeres i el sènior masculí és sisè a la primera regata de la lliga catalana de llaüt mediterrani que se celebra als canals
Emporda.info
Castelló d’Empúries | 15·02·23 | 07:00
Els canals d’Empuriabrava van acollir la primera regata de la lliga catalana de llaüt. | SANTI COLL
L’equip veterà femení del Xon’s Rem Empuriabrava no dona treva i el diumenge passat, en l’inici de la temporada, va tornar a vèncer. Ho va fer a la primera regata de la lliga catalana de llaüt mediterrani, en què va exercir d’amfitrió, pels canals d’Empuriabrava. Després de proclamar-se campiones de Catalunya i terceres d’Espanya la temporada passada, enguany volen seguir col·leccionant podis. A la regata (cronometrada) de 2.250 metres, les noies que entrena Màrius Duñach van ser les més ràpides d’entre tretze equips catalans, tot superant el Mataró en la lluita pel primer lloc.
Les veteranes del Xon’s va tornar a guanyar la prova. | SANTI COLL
El Xon’s també hi va participar amb el sènior masculí d’Aitor Torres, que va obtenir la sisena posició en el retorn a la competició quatre anys després. Aprofitant que era la prova de casa, el Xon’s hi va remar amb un altre veterà femení, d’oci, i un de veterà masculí, que va ser novè. Aquest, era el sisè cop que se celebrava la prova en aquest emplaçament, amb sortida al llac de Sant Maurici i arribada al pont del Poblat Típic.
Com a usuari de la Marina li traslladem la informació d’interés que ens ha fet arribar l’Ajuntament de Castelló d’Empúries sobre les obres del pont del sector Falconera i que us copiem a continuació:
A partir del proper dilluns 13 de febrer, s’iniciaran els treballs del pont del sector Falconera, pel que comportarà el tall al trànsit rodat de manera parcial; a partir del dilluns 20 de febrer, quedarà totalment tallat el trànsit al pont del sector Falconera, així també el pas de les embarcacions pel tram del canal.
Agrairíem la seva col·laboració per tal de comunicar els treballs que es realitzaran al pont del Sector Falconera als veïns i propietaris d’amarradors prop de la zona per tal de prendre les mesures necessàries i que creguin adients per retirar les embarcions i/o el pas de les mateixes.
ASUNTO : OBRAS EN EL PUENTE DEL SECTOR FALCONERA
Como usuarios de la Marina les trasladamos la información de interés que nos ha hecho llegar el Ayuntamiento de Castelló de Empúries sobre las obras del puente del sector Falconera y que copiamos a continuación:
A partir del próximo lunes 13 de febrero, se iniciarán los trabajos del puente del sector Falconera, por el que comportará el corte al tráfico rodado de manera parcial; a partir del lunes 20 de febrero, quedará totalmente cortado el tráfico al puente del sector Falconera, así también el paso de las embarcaciones por el tramo del canal.
Agradeceríamos su colaboración para comunicar los trabajos que se realizarán al puente del Sector Falconera a los vecinos y propietarios de amarraderos cerca de la zona para tomar las medidas necesarias y que crean adecuadas para retirar las embarcaciones y/o el paso de las mismas.
TRAVAUX AU PONT DU SECTEUR FALCONERA
En tant que usagers de la Marina, nous souhaitons vous transmettre les informations d’intérêt que la Mairie de Castelló de Empuries nous a fait parvenir concernant les travaux du pont dans le secteur de Falconera, que nous reproduisons ci-dessous :
À partir du lundi 13 février, les travaux démarreront sur le pont du secteur de Falconera, ce qui entraînera une coupure partielle de la circulation routière ; à partir du lundi 20 février, la circulation sera totalement coupée au niveau du pont du secteur de Falconera, ainsi que le passage des bateaux dans le segment du canal.
Nous vous remercions pour votre coopération dans la communication des travaux qui seront effectués sur le pont du secteur de Falconera aux voisins et aux propriétaires d’amarrages proches de la zone afin qu’ils puissent prendre les mesures nécessaires et appropriées pour retirer les bateaux et/ou leur passage.
WORKS IN FALCONERA BRIDGE
As users of the Marina, we would like to transmit to you the information of interest which the Town Hall of Castelló de Empuries has sent us regarding the works on the Falconera bridge, which we reproduce below:
From Monday 13 February, work will be carried out on the bridge in the Falconera sector, which will result in a partial closure of road traffic; from Monday 20 February, traffic will be completely closed to the bridge in the Falconera sector, as well as the passage of boats in the canal area.
We would like to thank you for your cooperation in informing neighbors and owners of moorings in the neighborhood of the work being carried out on the Falconera bridge so they may take the necessary and appropriate measures to remove the boats and/or their passage.
Madrid | 25·01·23 | 14:52 | Actualitzat a les 19:04
La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, assegura que aprovaran „en molt poques setmanes“ el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), que inclouen el golf de Roses com a zona per al desenvolupament de l’eòlica marina.
En un esmorzar al Club Espanyol d’Energia, la ministra ha dit que és qüestió de temps es porti al Consell de Ministres i que s’estan enllestint els tràmits que falten. L’aprovació és el pas que falta després que al desembre el BOE publiqués la declaració ambiental estratègica, que mantenia el golf de Roses com a espai on podran desenvolupar-se aquest tipus de projectes.
En aquests moments, hi ha sis projectes de parcs eòlics marins que aspiren a desenvolupa-se en aquesta zona.
Afectacions al trànsit degudes a la Cavalcada de Reis a la VILA.Els Reis inicien el recorregut a les 19:00 hores al Pavelló Municipal. Des d’allà segueixen per Passeig de les Oques, Av. Sta. Clara, C/ del Mar, C/ St. Jordi, Plaça de la Llana, C/ Ramon Bordas, Plaça de les Monges, C/ Carbonar, fins arribar a la Plaça Mossèn Cinto Verdaguer on tindrà lloc l’arribada dels Reis a la Basílica.
Diversos estudis fets a Catalunya i en altres països mostren els beneficis de nedar, bussejar, practicar la vela o el caiac o simplement caminar a la vora del mar.
Estar en contacte amb zones marines o altres espais exteriors amb presència d’aigua pot millorar la salut mental, sobretot en persones que prenen medicació per malalties mentals cròniques.
Aquesta és una de les conclusions del primer estudi científic plantejat per avaluar els efectes del busseig en la salut mental. El van dur a terme Arnau Carreño i Josep Lloret, de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona (UdG), i Mireia Gascon i Cristina Vert, de l’ISGlobal, la Universitat Pompeu Fabra i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). Es va publicar l’octubre del 2020 a l‘International Journal of Environmental Research and Public Health.
L’estudi es va fer al cap de Creus i zones adjacents amb 176 submarinistes i un grup control format per 70 usuaris de les platges. Els submarinistes van fer dues immersions després d’un breu curset per evitar impactes ambientals negatius, sobretot en gorgònies i corals, entre altres espècies.
Els qüestionaris sobre l’estat d’ànim van mostrar que tant els bussejadors com els banyistes experimentaven millores després de les activitats i que no hi havia diferències destacables entre els dos grups. Però sí que es va constatar que els efectes eren més acusats en les persones que prenien medicació per malalties mentals cròniques, que serien, per tant, les més beneficiades.
Tal com deien els investigadors, calen més recerques sobre l’impacte en la salut del contacte amb el que s’ha anomenat Espais Blaus, en anglèsBlue Spaces, que es defineixen com espais exteriors, naturals o artificials, on la gent pot entrar en contacte amb l’aigua. Poden ser, doncs, zones costaneres, però també rius, llacs, basses artificials i altres llocs.
Prova amb pacients oncològics
La recerca feta al cap de Creus s’emmarca en un projecte més ampli de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la UdG. Dintre d’aquest projecte hi ha un estudi pilot descrit aquest any a la revista Atención Primaria, que a més de la UdG implica centres d’atenció primària de Roses, Castelló d’Empúries, Tossa de Mar i Montilivi/Vila-roja, l’Institut Català d’Oncologia, la Fundació Roses contra el Càncer i Oncolliga Girona. L’estudi inclou dos grups de pacients oncològics, sense malaltia activa, de Roses i Tossa.
L’objectiu era comparar l’efecte de tres intervencions –caminar per la costa, nedar i practicar esnòrquel (busseig amb tub)- amb la no intervenció. Cada participant va fer dotze sessions, quatre de cada tipus, al Parc Natural de Cap de Creus o a la costa de Tossa.
Caminar al costat del mar pot promoure la salut i el benestar (E-Health Recepta Blava)
El projecte va ser finançat per un ajut E-Health al Col·legi Oficial de Metges de Girona i un ajut del Fons Europeu Marítim i de la Pesca al GALP Costa Brava (Grup d’Acció Local Pesquer).
L’estudi ha avaluat, mitjançant qüestionaris epidemiològics, si aquestes activitats poden contribuir a millorar la freqüència cardíaca, la tensió arterial i la qualitat del son, i si també millora el benestar dels pacients oncològics.
Un altre fet a comprovar és si existeix un gradient de benefici positiu segons el grau de contacte amb el mar. És a dir, si l’esnòrquel, per exemple, aporta més beneficis que caminar vora el mar.
Els resultats ja han estat sotmesos a una revista científica internacional per a la seva validació per experts independents.
Promoure la Recepta Blava
A partir dels resultats obtinguts s’establirien les bases per al que s’anomena Recepta Blava, que es podria incloure en programes similars a les Receptes Verdes (Green Presciptions) que es desenvolupen a alguns països, com ara Escòcia.
L’Agència de la Natura d’Escòcia ha promogut l’anomenat Servei de Salut Natural, que aprofita el valuós patrimoni verd d’aquest país com a recurs per abordar alguns temes de salut i benestar en una població progressivament envellida i amb més gent amb problemes crònics.
Però al Regne Unit també hi ha programes de Recepta Blava, impulsats per entitats sense ànim de lucre com el Wildfowl and Wetlands Trust (WWT) o la Sea Sanctuary. I centres i grups d’investigació per estudiar els beneficis dels espais blaus per a la salut, com ara l‘European Centre for Environment and Human Health de la Universitat d’Exeter.https://www.ccma.cat/324/embed/destacat-noticia/3144623/
El doctor Josep Lloret, biòleg marí i pesquer a l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG i director de la Càtedra Oceans i Salut Humana, comenta al 324.cat per què fins ara s’han fet molts menys estudis sobre salut i espais blaus que sobre salut i espais verds:
„A terra, en general, els estudis de qualsevol mena són més fàcils. A mar la logística és major, sobretot quan es treballa amb persones que han patit una malaltia, algunes de les quals no havien fet mai, per exemple, snorkel. Tot i què a les primeres sessions per algunes persones va costar una mica, es van acostumar ràpid“.
Tot i així, afegeix que „hi ha estudis efectuats al Regne Unit que, comparant els espais blaus amb els espais verds, han trobat beneficis per al benestar de les persones en general, però superiors en els espais blaus„.
Per exemple, investigadors escocesos de la Universitat Caledoniana de Glasgow van publicar l’any passat un estudi a l‘International Journal of Environmental Research and Public Health on mostraven que passar temps en espais blaus disminueix el risc d’estrès, ansietat, obesitat, malaltia cardiovascular i mort prematura.
Els autors van comprovar que els efectes positius dels espais blaus són consistents amb els que diversos estudis apunten per als espais verds. Sobre aquests darrers, com dèiem, n’hi ha molts més. Un de recent, fet a Catalunya, mostra que viure a menys de 300 metres d’una zona verda redueix un 16% el risc de tenir un ictus isquèmic, el més habitual dels accidents cerebrovasculars.
Des de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la UdG s’han fet altres estudis. Un es va publicar al desembre de l’any passat als Annals of Leisure Research i hi van participar també investigadors de l’INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya) i de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A partir d’entrevistes amb 24 monitors de natació que treballen al Parc Natural de Cap de Creus o al Golf de Roses, van concloure que esports aquàtics no motoritzats, com natació, submarinisme, caiac, navegació a vela o surf, milloren la salut física i mental dels que els practiquen.
Diversos estudis mostren el gran potencial de les activitats sostenibles vora l’aigua (Pexels)
Les entrevistes revelen que nedar, bussejar o practicar la vela o el caiac proporciona sentiment de llibertat, posa els practicants en contacte amb la natura i amb ells mateixos i millora la concentració, la coordinació i la respiració. „És una mena de meditació per trobar-te a tu mateix“, afirmava un dels instructors.
Fer de la costa catalana un gran Gimnàs Blau
Tots aquests estudis destaquen els beneficis del contacte amb la natura, sigui en espais blaus o verds, fins i tot espais verds artificials com els parcs urbans. Segons el doctor Lloret, „cadascú optarà d’una manera o altra per fer aquest contacte, sigui amb una simple passejada o bé fent activitats esportives a la natura i tothom ha d’utilitzar els espais blaus i verds que tingui més propers„:
„El problema és que moltes persones no utilitzen els espais blaus i quan ho fan, ho fan de manera poc saludable per a ells i el medi ambient (com passa amb les motos aquàtiques o els creuers turístics). No tot el que es fa a mar és sostenible i saludable, però sabem que el mar pot oferir diferents opcions per fer activitats sostenibles i saludables.“
A Catalunya hi ha molts espais blaus, tant a la costa com a l’interior, que es podrien aprofitar més per millorar la salut i el benestar. Lloret creu que „dins l’Estratègia Marítima de Catalunya hi ha una oportunitat per fer de la costa catalana un gran Gimnàs Blau on poder practicar activitats saludables i sostenibles“.
Recalca que tot això s’ha de fer bé, „de manera regulada si es fan dins de reserves marines“. I si bé calen més estudis, ja es poden aplicar els resultats existents „per poder valorar aquests espais blaus com actius en salut, per promoure la salut de les persones“.
Als CAP de Roses, Castelló d’Empúries i de Tossa de Mar, en col·laboració amb la Càtedra, „el metge recomana al seu pacient, quan sigui possible, la pràctica de determinades activitats en els espais blaus. Esperem que aquestes iniciatives s’estenguin a altres poblacions costaneres“, conclou.
ACN Roses – La plataforma Stop Macro Parc Eòlic ha enviat una carta a la Unió Europea per queixar-se de la invitació dels promotors del Parc Tramuntana a l’European Sustainable Energy Week. Segons denuncia la plataforma, el consorci Blue Float i Sener han estat convidats per exposar la iniciativa del Parc Tramuntana com a model de bones pràctiques per l’acostament al territori amb reunions amb agents locals. Els membres de la plataforma han adjuntat amb la carta enviada a la UE una còpia del manifest elaborat per un grup de científics que estan en contra de la construcció d’aquest parc eòlic marí.
La carta comença presentant la plataforma com una entitat creada a principis de l’any passat amb l’objectiu de lluitar en contra de la transformació de la Costa Brava amb infraestructures com el parc eòlic que projecten al cap de Creus. Des de la plataforma recorden als responsables de les jornades de sostenibilitat que no estan en contra de les energies renovables, sinó que el seu model passa per la descentralització de producció energètica i per la creació de granges de molins en polígons industrials.
Per altra banda, la plataforma assegura que no té constància de les „més de 200 reunions amb representants dels agents de la zona“. A més, en la carta, els membres de la plataforma apunten que tot i les trobades que hagin pogut tenir, això no suposa que el territori accepti el projecte. „Han estat reunions informatives on els promotors han exposat únicament les seves intencions“.
Per altra banda, en la missiva es denuncia que els promotors de la planta d’energia renovable adjuntin un article científic, en què tots els autors tenen compromisos econòmics amb els impulsors, segons els membres de la plataforma. En aquest sentit, consideren que els autors de l’article han amagat la seva vinculació per obviar el conflicte d’interessos.
Per això creuen que amb tots aquests exemples no es pot acceptar que els promotors del Parc Tramuntana es presentin com exemple de „bones pràctiques“. A més, demanen que retirin la invitació als promotors del parc a la setmana de la europea de l’energia sostenible. En cas contrari „es donaria un missatge totalment equivocat al territori“.
This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish.
Read More
Necessary cookies help make a website usable by enabling basic functions like page navigation and access to secure areas of the website. The website cannot function properly without these cookies.
Name
Domain
Purpose
Expiry
Type
pll_language
www.empuriaport.com
---
1 year
HTTP
Marketing cookies are used to track visitors across websites. The intention is to display ads that are relevant and engaging for the individual user and thereby more valuable for publishers and third party advertisers.
Name
Domain
Purpose
Expiry
Type
wpl_user_preference
www.empuriaport.com
---
1 year
1
VISITOR_INFO1_LIVE
www.youtube.com
---
1 year
1
CONSENT
www.youtube.com
---
1 year
1
ysc
www.youtube.com
---
1 year
1
Analytics cookies help website owners to understand how visitors interact with websites by collecting and reporting information anonymously.
We do not use cookies of this type.
Preference cookies enable a website to remember information that changes the way the website behaves or looks, like your preferred language or the region that you are in.
We do not use cookies of this type.
Unclassified cookies are cookies that we are in the process of classifying, together with the providers of individual cookies.
We do not use cookies of this type.
Cookies are small text files that can be used by websites to make a user's experience more efficient. The law states that we can store cookies on your device if they are strictly necessary for the operation of this site. For all other types of cookies we need your permission. This site uses different types of cookies. Some cookies are placed by third party services that appear on our pages.
