L’ESTAT APROVARÀ » EN MOLT POQUES SETMANES» L’ARRIBADA DE L’EÒLICA MARINA AL GOLF DE ROSES

La ministra de Transició assegura que s’estan enllestint els darrers tràmits per dur el POEM al Consell de Ministres

ACN L’Estat aprovarà «en molt poques setmanes» l’arribada de l’eòlica marina al golf de Roses – Empordà (emporda.info)

Madrid | 25·01·23 | 14:52 | Actualitzat a les 19:04

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, assegura que aprovaran «en molt poques setmanes» el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), que inclouen el golf de Roses com a zona per al desenvolupament de l’eòlica marina.

En un esmorzar al Club Espanyol d’Energia, la ministra ha dit que és qüestió de temps es porti al Consell de Ministres i que s’estan enllestint els tràmits que falten. L’aprovació és el pas que falta després que al desembre el BOE publiqués la declaració ambiental estratègica, que mantenia el golf de Roses com a espai on podran desenvolupar-se aquest tipus de projectes.

En aquests moments, hi ha sis projectes de parcs eòlics marins que aspiren a desenvolupa-se en aquesta zona.

Reis 2023

Afectacions al trànsit degudes a la Cavalcada de Reis a la VILA.Els Reis inicien el recorregut a les 19:00 hores al Pavelló Municipal. Des d’allà segueixen per Passeig de les Oques, Av. Sta. Clara, C/ del Mar, C/ St. Jordi, Plaça de la Llana, C/ Ramon Bordas, Plaça de les Monges, C/ Carbonar, fins arribar a la Plaça Mossèn Cinto Verdaguer on tindrà lloc l’arribada dels Reis a la Basílica.

El plan que regulará el ámbito marino del Cap de Creus prohíbe las motos acuáticas

El plan que regulará el ámbito marino del Cap de Creus prohíbe las motos acuáticas (lavanguardia.com)

El documento, que tendrá una vigencia de cuatro años, limita el fondeo en tres calas y contempla boyas experimentales en otras tres para evaluar el comportamiento de las praderías de posidonia

El nuevo plan que regulará todas las actividades que se llevan a cabo en el ámbito marino del Parc Natural del Cap de Creus contempla la prohibición de la navegación de motos acuáticas, la reducción del número de boyas destinadas a buceadores –de 37 a 25– y que el fondeo libre de embarcaciones superiores a los 12 metros de eslora se realice a más de 25 metros de profundidad, lejos de las calas.

Son algunas de las medidas con las que la Generalitat quiere reducir la presión náutica sobre una zona cuyos usos y usuarios se han disparado desde la pandemia. El 90% de las embarcaciones se concentran en el entorno de las calas y solo un 10% de las barcas recreativas se amarran a boyas. El resto tira el ancla, según la memoria de impacto del proyecto del Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del ámbito marino del Parc Natural del Cap de Creus.

Presión náutica

El 90% de las embarcaciones se concentran en el entorno de las calas y solo el 10% se amarran  boyas

El documento, que tendrá una vigencia de cuatro años, prorrogables otros cuatro, quiere evaluar también el efecto que las embarcaciones de menos de 12 metros puede tener sobre el fondo marino. 

En este sentido se prevé crear tres campos de boyas experimentales en las calas Rostella, Guillola y Taballera (fuera de esos campos de boyas se permite el fondeo libre) y se limitará el fondeo, con prohibición expresa de tirar el ancla, en las calas Murtra, Jugadora y Galladera. 

Prueba piloto

En las calas Murtra, Jugadora y Galladera se limitará el fondeo, con prohibición expresa de tirar el ancla

El objetivo de esta prueba piloto es “disponer en unos años de datos concluyentes sobre si el fondeo o los campos de boyas generan impactos significativos en las praderías”. 

Pero hay más novedades en un documento que prevé salir a exposición pública el próximo verano. Se crean dos zonas de pernoctación –hasta ahora prohibida– y se limita a 10 nudos la velocidad máxima de navegación en aguas del parque.

Velocidad máxima permitida

El documento limita a 10 nudos la velocidad máxima de navegación en aguas del parque

El plan limita también la navegación nocturna y se fijan zonas sin extracciones pesqueras en las reservas naturales parciales. El PRUG también regula los usos profesionales, deportivos, educativos y científicos en el ámbito marino, que ocupa el 22% de la superficie del parque e incluye los municipios costeros de Roses, Cadaqués, Port de la Selva y Llançà.

Actualmente la Generalitat está estudiando las 111 propuestas recibidas durante el proceso participativo que, una vez estudiadas, serán devueltas al territorio. 

Los submarinistas ven insuficientes las boyas y la pesca advierte de “graves” prejuicios para su sector

La Associació Cultural Submarinista Mar d’Amunt considera que faltan boyas en puntos concurridos y de belleza paisajística como Massa d’Ors, la Costa del Xiulet, Fullola Gran, Bau de Fora. También ven “insuficiente” el número de boyas para submarinistas los centros de buceo que forman parte de la asociación de Centres d’Immersió del Cap de Creus. 

La asociación que agrupa los intereses de la pesca marítima recreativa de superficie, que según sus datos “solo” representan el 3% del total de capturas realizadas en la costa catalana, reclama que en aquellas zonas en la que el PRUG no permite la pesca, se pueda pescar sin muerte. 

Excursionistas en la zona del faro del Cap de Creus.
Excursionistas en la zona del faro del Cap de Creus. Pere Duran / Nord Media

Los pescadores de la cofradía de Cadaqués lamentan que el documento prohíba las capturas en la zona de los Tres Frares hasta la Punta del Molí, “un calador histórico de interés prioritario para la pesca artesanal”. Alertan que su cierre comportaría “graves prejuicios” para el sector pesquero local.

La Associacio Catalana de Ports Esportius i Turístics pide armonizar la velocidad máxima permitida en aguas del parque a la que se registra en otros parques naturales próximos como el Parque Nacional francés de Port Cros. Así reclaman poder navegar a 15 nudos en sus aguas y no a 10 como estipula el documento.

El Cap de Creus, en la zona de Cadaqués.
El Cap de Creus, en la zona de Cadaqués. Pere Duran/Nord Media

Tampoco ven justificada la medida que prohíbe el fondeo en las calas Murtra, Jugadora y Galladera y alertan que eso “aumentará la presión en calas próximas no protegidas” y ven insuficientes las boyas que prevé el documento para las calas Taballera (21) y Guillola (23) para “satisfacer la demanda real”.

También reclaman que se amplíe la eslora máxima permitida para fondear a menos de 25 metros de profundidad a 24 metros y no a 12. De no ser así, las embarcaciones de más de 12 metros dejarán de tener acceso al fondeo en zonas donde “pueden refugiarse del viento”, según denuncia la Associació d’Usuaris d’Embarcacions d’Esbarjo de Cadaqués.

Un «documento de mínimos» para los ecologistas

Un total de 27 entidades ecologistas de Catalunya piden la aprobación del PRUG del Cap de Creus y su puesta en marcha sin “ni un solo recorte”. Reclaman a la Generalitat que “no ceda” a las presiones de subsectores económicos vinculados a la pesca, la náutica y el submarinismo. Entienden que se trata de un “documento de mínimos” y que eliminar o reducir algunas de las propuestas planteadas supondría “perder la oportunidad” de proteger el espacio, veinte años después de su aprobación como parque natural. La comunidad científica reclama ser aún más restrictivo. El profesor de la Universitat de Barcelona Bernat Hereu recuerda que en la política europea existe el compromiso para el año 2030 de tener un 10% de los mares gestionados como áreas marinas de protección total donde cualquier actividad extractiva esté prohibida. Reclama que no se permita ningún tipo de pesca en las zonas de Reserva Natural Parcial.

Teràpia blava: fer activitats en zones de mar millora la salut i el benestar

Teràpia blava: fer activitats en zones de mar millora la salut i el benestar (ccma.cat)

Diversos estudis fets a Catalunya i en altres països mostren els beneficis de nedar, bussejar, practicar la vela o el caiac o simplement caminar a la vora del mar.

Estar en contacte amb zones marines o altres espais exteriors amb presència d’aigua pot millorar la salut mental, sobretot en persones que prenen medicació per malalties mentals cròniques.

Aquesta és una de les conclusions del primer estudi científic plantejat per avaluar els efectes del busseig en la salut mental. El van dur a terme Arnau Carreño i Josep Lloret, de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona (UdG), i Mireia Gascon i Cristina Vert, de l’ISGlobal, la Universitat Pompeu Fabra i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). Es va publicar l’octubre del 2020 a l’International Journal of Environmental Research and Public Health.

L’estudi es va fer al cap de Creus i zones adjacents amb 176 submarinistes i un grup control format per 70 usuaris de les platges. Els submarinistes van fer dues immersions després d’un breu curset per evitar impactes ambientals negatius, sobretot en gorgònies i corals, entre altres espècies.

Els qüestionaris sobre l’estat d’ànim van mostrar que tant els bussejadors com els banyistes experimentaven millores després de les activitats i que no hi havia diferències destacables entre els dos grups. Però sí que es va constatar que els efectes eren més acusats en les persones que prenien medicació per malalties mentals cròniques, que serien, per tant, les més beneficiades.

Tal com deien els investigadors, calen més recerques sobre l’impacte en la salut del contacte amb el que s’ha anomenat Espais Blaus, en anglès Blue Spaces, que es defineixen com espais exteriors, naturals o artificials, on la gent pot entrar en contacte amb l’aigua. Poden ser, doncs, zones costaneres, però també rius, llacs, basses artificials i altres llocs.


Prova amb pacients oncològics

La recerca feta al cap de Creus s’emmarca en un projecte més ampli de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la UdG. Dintre d’aquest projecte hi ha un estudi pilot descrit aquest any a la revista Atención Primaria, que a més de la UdG implica centres d’atenció primària de Roses, Castelló d’Empúries, Tossa de Mar i Montilivi/Vila-roja, l’Institut Català d’Oncologia, la Fundació Roses contra el Càncer i Oncolliga Girona. L’estudi inclou dos grups de pacients oncològics, sense malaltia activa, de Roses i Tossa.

L’objectiu era comparar l’efecte de tres intervencions –caminar per la costa, nedar i practicar esnòrquel (busseig amb tub)- amb la no intervenció. Cada participant va fer dotze sessions, quatre de cada tipus, al Parc Natural de Cap de Creus o a la costa de Tossa.

Un grup de persones passegen per un camí al costat del litoral
Caminar al costat del mar pot promoure la salut i el benestar (E-Health Recepta Blava)

El projecte va ser finançat per un ajut E-Health al Col·legi Oficial de Metges de Girona i un ajut del Fons Europeu Marítim i de la Pesca al GALP Costa Brava (Grup d’Acció Local Pesquer).

L’estudi ha avaluat, mitjançant qüestionaris epidemiològics, si aquestes activitats poden contribuir a millorar la freqüència cardíaca, la tensió arterial i la qualitat del son, i si també millora el benestar dels pacients oncològics.

Un altre fet a comprovar és si existeix un gradient de benefici positiu segons el grau de contacte amb el mar. És a dir, si l’esnòrquel, per exemple, aporta més beneficis que caminar vora el mar.

Els resultats ja han estat sotmesos a una revista científica internacional per a la seva validació per experts independents.


Promoure la Recepta Blava

A partir dels resultats obtinguts s’establirien les bases per al que s’anomena Recepta Blava, que es podria incloure en programes similars a les Receptes Verdes (Green Presciptions) que es desenvolupen a alguns països, com ara Escòcia.

L’Agència de la Natura d’Escòcia ha promogut l’anomenat Servei de Salut Natural, que aprofita el valuós patrimoni verd d’aquest país com a recurs per abordar alguns temes de salut i benestar en una població progressivament envellida i amb més gent amb problemes crònics.

Però al Regne Unit també hi ha programes de Recepta Blava, impulsats per entitats sense ànim de lucre com el Wildfowl and Wetlands Trust (WWT) o la Sea Sanctuary. I centres i grups d’investigació per estudiar els beneficis dels espais blaus per a la salut, com ara l’European Centre for Environment and Human Health de la Universitat d’Exeter.https://www.ccma.cat/324/embed/destacat-noticia/3144623/

El doctor Josep Lloret, biòleg marí i pesquer a l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG i director de la Càtedra Oceans i Salut Humana, comenta al 324.cat per què fins ara s’han fet molts menys estudis sobre salut i espais blaus que sobre salut i espais verds:

«A terra, en general, els estudis de qualsevol mena són més fàcils. A mar la logística és major, sobretot quan es treballa amb persones que han patit una malaltia, algunes de les quals no havien fet mai, per exemple, snorkel. Tot i què a les primeres sessions per algunes persones va costar una mica, es van acostumar ràpid».

Tot i així, afegeix que «hi ha estudis efectuats al Regne Unit que, comparant els espais blaus amb els espais verds, han trobat beneficis per al benestar de les persones en general, però superiors en els espais blaus«.

Per exemple, investigadors escocesos de la Universitat Caledoniana de Glasgow van publicar l’any passat un estudi a l’International Journal of Environmental Research and Public Health on mostraven que passar temps en espais blaus disminueix el risc d’estrès, ansietat, obesitat, malaltia cardiovascular i mort prematura.

Els autors van comprovar que els efectes positius dels espais blaus són consistents amb els que diversos estudis apunten per als espais verds. Sobre aquests darrers, com dèiem, n’hi ha molts més. Un de recent, fet a Catalunya, mostra que viure a menys de 300 metres d’una zona verda redueix un 16% el risc de tenir un ictus isquèmic, el més habitual dels accidents cerebrovasculars.

Des de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la UdG s’han fet altres estudis. Un es va publicar al desembre de l’any passat als Annals of Leisure Research i hi van participar també investigadors de l’INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya) i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A partir d’entrevistes amb 24 monitors de natació que treballen al Parc Natural de Cap de Creus o al Golf de Roses, van concloure que esports aquàtics no motoritzats, com natació, submarinisme, caiac, navegació a vela o surf, milloren la salut física i mental dels que els practiquen.

Diversos estudis mostren el gran potencial de les activitats sostenibles vora el mar
Diversos estudis mostren el gran potencial de les activitats sostenibles vora l’aigua (Pexels)

Les entrevistes revelen que nedar, bussejar o practicar la vela o el caiac proporciona sentiment de llibertat, posa els practicants en contacte amb la natura i amb ells mateixos i millora la concentració, la coordinació i la respiració. «És una mena de meditació per trobar-te a tu mateix», afirmava un dels instructors.


Fer de la costa catalana un gran Gimnàs Blau

Tots aquests estudis destaquen els beneficis del contacte amb la natura, sigui en espais blaus o verds, fins i tot espais verds artificials com els parcs urbans. Segons el doctor Lloret, «cadascú optarà d’una manera o altra per fer aquest contacte, sigui amb una simple passejada o bé fent activitats esportives a la natura i tothom ha d’utilitzar els espais blaus i verds que tingui més propers«:

«El problema és que moltes persones no utilitzen els espais blaus i quan ho fan, ho fan de manera poc saludable per a ells i el medi ambient (com passa amb les motos aquàtiques o els creuers turístics). No tot el que es fa a mar és sostenible i saludable, però sabem que el mar pot oferir diferents opcions per fer activitats sostenibles i saludables.»

A Catalunya hi ha molts espais blaus, tant a la costa com a l’interior, que es podrien aprofitar més per millorar la salut i el benestar. Lloret creu que «dins l’Estratègia Marítima de Catalunya hi ha una oportunitat per fer de la costa catalana un gran Gimnàs Blau on poder practicar activitats saludables i sostenibles».

Recalca que tot això s’ha de fer bé, «de manera regulada si es fan dins de reserves marines». I si bé calen més estudis, ja es poden aplicar els resultats existents «per poder valorar aquests espais blaus com actius en salut, per promoure la salut de les persones».

Als CAP de Roses, Castelló d’Empúries i de Tossa de Mar, en col·laboració amb la Càtedra, «el metge recomana al seu pacient, quan sigui possible, la pràctica de determinades activitats en els espais blaus. Esperem que aquestes iniciatives s’estenguin a altres poblacions costaneres», conclou.

CIENTÍFICS ALERTEN DE L’IMPACTE DE L’EÒLICA MARINA A ROSES: » QUALSEVOL ALTERACIÓ AFECTARÀ LA MEITAT DE LA COSTA CATALANA»

Científics alerten de l’impacte de l’eòlica marina a Roses: «Qualsevol alteració afectarà la meitat de la costa catalana» – Empordà (emporda.info)

En una compareixença al Parlament, afirmen que és una zona «única» i que els danys poden ser irreparables

ACN

14·09·22 | 19:36 | Actualitzat a les 19:37

  • El parc eòlic marí projectat per l’enginyeria basca tindria cinc aerogeneradors i se situaria a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus SAITEC

Científics de la Universitat de Girona (UdG), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) han alertat en una compareixença al Parlament de l’impacte que poden tenir els parcs eòlics marins projectats al golf de Roses en la biodiversitat de la zona. En el marc de la Comissió d’Acció Climàtica, el professor de l’ICM-CSIC, Josep Maria Gili, ha assegurat que es tracta d’un espai «únic» que cal preservar. «Aquí hi tenim una mica la porta essencial d’entrada perquè tot el sistema funciona (…) Qualsevol alteració que es produeixi aquí afectarà no només el golf de Roses sinó la meitat de la costa catalana», ha afirmat. «No podem posar un altre Castor», ha conclòs Rafael Sardá, del CEAB-CSIC.

Des del Parc Tramuntana, recorden que també hi ha científics vinculats al CSIC i la UdG que no s’oposen al desenvolupament de l’eòlica marina. En aquest sentit, recorden que el mes de març es va fer públic un manifest en el qual un centenar de científics reivindicaven el paper de l’eòlica marina per impulsar la transició energètica. Els promotors del Parc Tramuntana també apunten que el posicionament del grup de científics que ha comparegut aquest dimecres al Parlament es basa en una recopilació d’impactes potencials de l’eòlica marina en el cas que no s’apliqués cap mesura correctora. En aquest sentit, recorden l’estudi d’una consultora que assenyala que l’eòlica marina és compatible amb la biodiversitat del golf de Roses amb l’aplicació d’algunes mesures correctores oportunes

STOP MACRO PARC EÒLIC ES QUEIXA A LA UE PER LA INVITACIÓ DELS PROMTOORS DEL PARC TRAMUNTANA EN UNA CONFERÈNCIA

https://www.ccma.cat/324/stop-macro-parc-eolic-es-queixa-a-la-ue-per-la-invitacio-dels-promotors-del-parc-tramuntana-en-una-conferencia/noticia/3182877/

ACN Roses – La plataforma Stop Macro Parc Eòlic ha enviat una carta a la Unió Europea per queixar-se de la invitació dels promotors del Parc Tramuntana a l’European Sustainable Energy Week. Segons denuncia la plataforma, el consorci Blue Float i Sener han estat convidats per exposar la iniciativa del Parc Tramuntana com a model de bones pràctiques per l’acostament al territori amb reunions amb agents locals. Els membres de la plataforma han adjuntat amb la carta enviada a la UE una còpia del manifest elaborat per un grup de científics que estan en contra de la construcció d’aquest parc eòlic marí.

La carta comença presentant la plataforma com una entitat creada a principis de l’any passat amb l’objectiu de lluitar en contra de la transformació de la Costa Brava amb infraestructures com el parc eòlic que projecten al cap de Creus. Des de la plataforma recorden als responsables de les jornades de sostenibilitat que no estan en contra de les energies renovables, sinó que el seu model passa per la descentralització de producció energètica i per la creació de granges de molins en polígons industrials.

Per altra banda, la plataforma assegura que no té constància de les «més de 200 reunions amb representants dels agents de la zona». A més, en la carta, els membres de la plataforma apunten que tot i les trobades que hagin pogut tenir, això no suposa que el territori accepti el projecte. «Han estat reunions informatives on els promotors han exposat únicament les seves intencions».

Per altra banda, en la missiva es denuncia que els promotors de la planta d’energia renovable adjuntin un article científic, en què tots els autors tenen compromisos econòmics amb els impulsors, segons els membres de la plataforma. En aquest sentit, consideren que els autors de l’article han amagat la seva vinculació per obviar el conflicte d’interessos.

Per això creuen que amb tots aquests exemples no es pot acceptar que els promotors del Parc Tramuntana es presentin com exemple de «bones pràctiques». A més, demanen que retirin la invitació als promotors del parc a la setmana de la europea de l’energia sostenible. En cas contrari «es donaria un missatge totalment equivocat al territori».

DETECTEN UNA NOVA ALGA INTRODUÏDA AL CAP DE CREUS DIFÍCIL D’ERADICAR

Detecten una nova alga introduïda al Cap de Creus difícil d’eradicar | ACN | ROSES | Medi ambient | El Punt Avui

ACN – ROSES

L’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA), en col·labo­ració amb el Cen­tre d’Estu­dis Avançats de Bla­nes (CEAB-CSIC) ha detec­tat per pri­mera vegada a la península una nova alga introduïda al Cap de Creus, con­cre­ta­ment a Punta Fal­co­nera, i de difícil era­di­cació. L’espècie, que s’ano­mena Chry­so­nep­hos lewi­sii, és nativa de l’Atlàntic Occi­den­tal i el Carib i és molt poc comuna. De fet, a Europa només se l’havia vist a Itàlia i l’illa de Còrsega. L’alga s’ha loca­lit­zat a la reserva marina durant una pros­pecció que es va fer a prin­ci­pis de setem­bre. L’espècie està pre­sent entre 3 i 30 metres de fondària i és espe­ci­al­ment abun­dant a 20 metres de pro­fun­di­tat, on reco­breix més del 50% del fons marí de la zona. També estava pre­sent a Es Gat, a cap Nor­feu.

Aquesta alga forma fila­ments molt prims, de color dau­rat, que viuen engan­xats en altres algues però es tren­quen i són enduts pels cor­rents, acu­mu­lant-se en orga­nis­mes d’ele­vada importància estruc­tu­ral com la gorgònia ver­me­lla Para­mu­ri­cea cla­vata.

L’inves­ti­ga­dor del CEAB-CSIC i res­pon­sa­ble de l’equip de tre­ball que fa tasqies de con­trol d’espècies inva­so­res, Enric Balles­te­ros, afirma que es tracta d’una espècie “opor­tu­nista, de ràpid crei­xe­ment, però que pre­vi­si­ble­ment reduirà la seva cober­tura durant les pro­pe­res set­ma­nes, amb l’arri­bada de la tar­dor”.

De fet, creu que és pos­si­ble que la pro­li­fe­ració que ha expe­ri­men­tat hagi estat afa­vo­rida per les ele­va­des i inu­su­als tem­pe­ra­tu­res d’aquest estiu però que encara no es pot asse­gu­rar que “hagi arri­bat per que­dar-se”.

L’ACA desen­vo­lupa des de fa anys mesu­res i acci­ons arran de l’entrada d’espècies inva­so­res als fons marins de Cata­lu­nya, i també en aigües con­ti­nen­tals. Con­cre­ta­ment, aquest 2022, l’ACA ha adju­di­cat un nou con­tracte al CEAB-CSIC amb el que, entre altres tre­balls, es farà la iden­ti­fi­cació i loca­lit­zació d’espècies inva­so­res en un mínim de 74 zones del lito­ral de Cata­lu­nya durant un període de tres anys.

NOVA PROPOSTA DE PARC EÒLIC FLOTANT AL GOLF DE ROSES

Nova proposta de parc eòlic flotant al Golf de Roses · (viladeroses.cat)

Saitec inicia els tràmits per a la instal·lació del projecte Medfloat Pilot Parc, de 50MW i la instal·lació de 5 aerogeneradors a la Costa Brava

L’enginyeria basca Saitec ha anunciat el seu interès en desenvolupar un parc pilot pre-comercial amb 5 unitats i una potència total de 50MW al mar Mediterrani el 2025. Els aerogeneradors eòlics marins s’utilitzaran amb la tecnologia SARH a mar obert a Girona, concretament en una zona situada a més de 15  km del Cap de Creus, a la Costa Brava.

El projecte, denominat Medfloat Pilot Parc, ha arrencat amb la presentació del Document Inicial del Projecte per la seva valoració per part de l’òrgan ambiental competent, al que se li ha sol·licitat l’abast que haurà de tenir l’estudi d’impacte ambiental; no obstant, Saitec ja està realitzant treballs de redacció de l’Estudi d’Impacte Ambiental.

Medfloat Pilot Parc suposarà la creació d’una infraestructura d’assaig a la Demacració Llevantina – Balear per a la prova, demostració i validació de la tecnologia SATH, així com els elements i diferents prototips que hi estan vinculats, necessaris pel desenvolupament, operació i finalització de vida útil del parc.

Tanmateix, demostrarà la viabilitat tècnica, ambiental i social de futurs desenvolupaments d’energia eòlica marina flotant, i particularment de la tecnologia SATH al Mediterrani. Alhora pretén convertir-se en un projecte pioner per investigar les possibilitats d’ús compartit amb altres activitats, especialment la pesca i l’ aqüicultura, i afavorir la promoció d’ocupació i l’impuls a la cadena de subministrament de l’energia eòlica marina a Catalunya.

La zona seleccionada, a les proximitats del Golf de Roses,  ha estat definida de forma provisional com d’Ús Prioritari per l’eòlica marina als Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM). També compleix amb les condicions de vent i de profunditat adequades per posar en marxa aquest projecte.

Medfloat Pilot Parc és una iniciativa alineada amb els objectius de neutralitat climàtica que, a més, suposa l’avanç de la companyia Saitec en la validació de la tecnologia SATH i és el següent pas després del desenvolupament del projecte pioner DemoSATH de 2MW, que es troba en procés de construcció al Port de Bilbao. L’objectiu d’aquest projecte pilot, realitzat en col·laboració amb l’empresa alemanya RWE, consisteix en testar la tecnologia i avançar en el procés de fabricació industrialitzat d’aquest tipus de solucions. A més, els aerogeneradors podran produir una energia equivalent al consum de 50.000 llars en un any

Una vegada completada la seva construcció s’instal·larà a la zona d’assajos de BiMep (Armintza, Bizkaia), on es realitzaran assajos durant dos anys, aportant informació molt útil per a l’avaluació ambiental de MedFloat. D’aquesta forma, DemoSATH es convertirà en el primer aerogenerador eòlic marí flotant connectat a la xarxa elèctrica espanyola amb capacitat per generar energia equivalent al consum de 2.000 llars durant un any.